Punts

Si una cosa tinc clara des que sóc mare és que la felicitat s'alterna de manera constant amb els moments de patiment. Les mares ens passem el dia patint per això, patint per allò... I a mi l'altre dia em va tocar patir un d'aquells "sustos" ben grossos.

Era dimarts i jo havia acabat una reunió. Miro el mòbil i veig que tenia un missatge al contestador, l'escolto i era la directora de l'escola bressol que la truqués quan pogués. El cert és que vaig trucar ben tranquil·la, pensant que seria cosa de preus o coses així perquè quan el nen està malalt la que truca sempre és la seva "senyo".

Bé, truco i em respon una de les mestres de l'escola . La seva primera frase és: "no t'espantis". No sé vosaltres però a mi quan em diuen aquesta frase ja em tremolen les cames perquè la cosa té pinta de ser grossa. "però sóc a l'hospital amb en Biel". Ja us podeu imaginar com em va començar a anar el cor en aquell moment...

Resulta que el meu petit havia ensopegat amb una cadira en acabar de dinar amb la mala sort que va anar a picar amb el front en una taula. Resultat? Un trau considerable i cinc punts de sutura.

Crec que mai no havia arribat tan ràpid a Granollers perquè en quant m'ho van dir vaig sortir pitant de l'escola. El camí es va fe etern i només vaig descansar quan vaig veure que el petit estava bé tot i el que duia a sobre.

En obrir la porta de l'escola bressol se'm va tirar a sobre plorant i dient: "mama pupa" mentre es senyalava el front. Per sort, els nens són forts i tot se'ls hi oblida de seguida perquè en quant vam sortir de l'escola ja cridava: "mamaaa paaaarc". Per parcs estava jo que encara tenia les cames tremolant!

I així estem, amb el noiet i els punts. Ahir li va veure una doctora i ens va dir que la ferida estava prou bé així que dilluns ja li trauran.  Després em tocarà preguntar si se li pot posar extracte de rosa mosqueta o alguna cosa que l'ajudi a cicatritzar. Pobre, a veure si no li queda massa marca.

Això de tenir fills és un no parar!