L'Andreu està en aquella edat en que tot el que li passa pel cap surt per la seva boca i això provoca que moltes vegades al seu pare i a mi ens surtin els colors.
Ahir mateix anàvem a comprar quan va deixar anar una de les seves perles... Teníem davant una noia força grassa i el petit "ni corto ni perezoso" va deixar anar:
-Mama, mira quina noia més grossa i quin cul més gros.
Evidentment l'Andreu no fa servir un to precisament baixet així que ja us podeu imaginar que el sentiment de "tierra trágame" em va envair del tot. Aleshores, com qualsevol mare vaig pronunciar la famosa frase de "això no es diu". L'Andreu em va mirar tot seriós i em va preguntar:
- I per què no es diu?
Després de la pregunta va venir tota una explicació de perquè hi ha coses que no s'han de dir perquè poden sentar malament als altres, perquè poden ferir-los, etc. I l'Andreu m'anava fent que sí amb el cap però jo crec que encara té el dubte a sobre.
Hi ha coses que per als grans són molt obvies però pels petits no deuen tenir ni caps ni peus. Ell amb la seva innocència deixa anar tot el que pensa i d'aquesta manera tant et pot dir que el cel és blau com preguntar-te si un senyor negre està pintat (aquí també em va deixar ben parada).
Aquesta innocència és la que fa que els nens ens facin passar vergonya però alhora la que ens proporciona els moments més tendres i m'encanta aquesta "irresponsabilitat" a l'hora de dir les coses però caram, que malament es passa i que difícil ensenyar el que està bé i el que no.
5 comentaris:
Ostres.... aquests moments deuen ser difícils!!! Però suposo que la gent no s'ofen gaire, no? O sí?
Al cap i a la fi els hi dien les veritats!!!
Onavis són realment difícils perquè hi ha gent que entén que és un crio i ja està però hi ha qui es pot ofendre.
No sé, jo em poso en el lloc dels altres i a veure, a mi em diuen que tinc el cul gordo en mig del carrer i Déu n'hi do la mala baba que em queda per molt que al nen li rigui la gràcia.
Ara estava recordant també que quan estava embarassada d'en Biel, l'Andreu es va passar una bona temporada preguntat a tots els homes (sí, homes) que veia amb panxa si duien un bebè a la panxa. Glups!
Té un punt de graciós tot plegat, al menys jo quan ho llegeixo ric, ara també és veritat que si a mi em diuen cul gordo (que el tinc) em sentaria fataaaaal.
MamaM després ho penses i rius molt però en el moment t'asseguro que no tens ni les més mínimes ganes de riure :-P
Lo del cul gros ofendria a qualsevol! Pobre noia...
Santa Innocència!
Publica un comentari a l'entrada