Fa setmanes que a casa meva hi ha un intercanvi de papers entre els meus fills a l'hora de menjar i la veritat és que pateixo.
L'Andreu sempre havia estat un nen molt bon menjador. De petit es menjava absolutament tot (menys el pa amb tomàquet) en un tres i no res. Sempre tenia gana i obria la boca en quant veia la cullera o la forquilla. Ara l'Andreu ha canviat... Me les veig magres perquè mengi verdura, no vol puré, no vol segons quines fruites, ni segons quines carns perquè li fan bola... Vaja, és una odissea que segui a menjar i a més que ho faci sol. Ara hem tornat al pitet i a limitar-se a obrir la boca perquè li doni jo tot el que hi ha al plat.
Per altra banda tinc en Biel que amb quinze mesos ja menja sol. Utilitza els coberts la mar de bé i no vol que li donem el menjar ni de broma. S'ho menja absolutament tot i no posa mai mala cara a qualsevol plat que se li presenti al davant.
Ja us podeu imaginar doncs el plan. En Biel assegut a la trona menjant sol i jo al costat de l'Andreu barallant-me amb ell perquè obri la boca i mengi el que hi ha.
A l'escola però l'Andreu canvia i tot i que posa pegues per menjar alguna cosa (no sé que farem amb la verdura) es veu que menja solet i ho fa prou bé així que sento que a casa ens pren el pèl i nosaltres ens el deixem prendre però de veritat que ja no sé que fer.
Imagino que he de tenir paciència (com sempre) fins que passi la nova època de gelosia (ja sembla la regla això) però és un tema que em costa. Puc deixar passar que no es vulgui vestir sol, que no es vulgui desvestir sol, que vulgui anar en el cotxet però caram, em costa molt que no vulgui menjar sol o que, simplement, no vulgui menjar. Pateixo perquè és un nen molt sa però primet... I sobretot pateixo perquè ja no se m'acudeixen més coses per posar remeï a aquesta situació.
Que difícil això de ser mare!
9 comentaris:
Jo la verdura l'emmascaro a les salses del baby de manera escandalosa, per exemple si faig pasta bolonyesa, la salsa porta molt pebrot i pastanaga i si vaig arros amb peix, l'arròs acaba sent de color verd i s'ho menja perquè al final té gust de peix :-)
anims guapa
L'Andreu ni així :-(((( Em té fregida!
Vaja noia, quin plan... Ni amb cremes? aquesta tardor ens hem tornat addictes a la de carbassa. A veure si aquests gelos van marxant i us dóna una mica de treva!
Petó!
Si noia, això de ser mare no ens van dir que fos fàcil, cada dia és un repte nou!!
A casa també estem passant per una època "fluixa", tots dos mengen per cubrir mínims, però he après que no deixa de ser una fase més: hi ha temporades que mengen com llops i d'altres que amb kilos i kilos de paciència no en tinc prou per fer-los menjar en condicions.
Ànims i paciència!!!
Mireia si li poso cremes fa veure que vomita directament. No vol ni sentir parlar de la paraula puré i mira que li agradaven. Ja et dic, desesperant!
Ester ja ets per aquí. Quina alegria llegir-te :-)) Sí, jo també penso que és una època però per molt que intento relativitzar no puc. Em té amoïnada perquè és primet i no sé, em fa por que es posi malalt o jo que śe. La veritat que el tema menjar per a mi és important i se'm fa feixuga la cosa...
Uf, això que no mengi sempre preocupa molt, et deixo un parell d'enllaços a veure si et serveixen. Són de plats de verdures divertits.
http://www.serpadres.es/alimentacion/recetas-ninos/platos-divertidos-para-una-comida-especial.html
http://www.laslentejas.com/2009/02/platos-creativos/
ANIMS!!!
Gràcies però l'Andreu és molt Andreu!
En això hi ha bastant de gelos, oi? perquè una cosa és que no vulgui algun menjar i l'altra que l'hagis d'empapussar.
No sé què dir-te, potser que facis veure que no li dones importància si menja o no, anar-lo distraient amb la conversa i que vagi menjant ni que sigui una part.
És cert el que diu l'Ester que hi ha temporades que mengen menys i d'altres que més. Espero que se solucioni aviat.
Euphorbia sí, l'Andreu té gelets. L'altre dia em deia que clar, que al Biel li dono menjar i a ell no :-S
Publica un comentari a l'entrada