Hi ha paraules que només sentir-les ja et fan por i una d'elles és precisament la que ha sortit com a diagnòstic del petit, neumonia.
En Biel va començar amb febre diumenge passat. Una febre força escandalosa que no baixava de 39ºC. Al principi no vam donar massa importància ja que els meus dos fills són força propensos a fer febres ben altes així que vam començar amb els antitèrmics i vam demanar hora per la seva pediatra.
Dimarts la pediatra se'l va mirar i va decidir donar-li antibiòtic ja que tenia el pit ben carregat. L'antibiòtic en qüestió se li havia de donar tres dies i si després d'aquests tres dies la cosa no millorava se l'havia de tornar a dur a que se'l mirés. Ahir a la tarda va fer l'última toma d'antibiòtic i continuava amb una febre molt alta així que vam tornar i aleshores ja em va dir que si dissabte (demà) al matí continuava amb febre el portéssim a l'hospital.
Aquesta nit però ha estat força horrible. El pobre tremolava, cridava... però li ha passat. A les 8h quan jo marxava li he fet una ullada i dormia com un angelet així que he pensat que potser la cosa anava de baixada però en arribar a l'escola m'ha trucat en Jordi per dir-me que estava a 40ºC i que millor el duia a l'hospital.
I jo que hauria d'estar ja acostumada a les malalties dels meus fills (n'hem passat ja unes quantes) m'he posat a plorar com una idiota i és que m'he espantat. He parlat amb el director i la cap d'estudis i els he dit que havia de marxar així que he tornat a agafar el cotxe i he anat cap a casa.
Hem anat a la Corachan, li han fet una analítica (és una altra cosa que no sé si podré mai veure de prop), una radiografia i finalment li han diagnosticat neumonia. Ara estem per casa, en observació, prenent un altre antibiòtic i esperant que millori. Demà al matí haurem d'anar a que li tornin a fer una ullada i a veure què tal.
La veritat és que estic amoïnada perquè quan et diuen que és un refredat o un virus dons no li dones massa importància. Penses "més del de sempre" però això de neumonia sona gros, sona lleig... I és que jo mai m'acostumo a veure els meus fills patir i en quant els veig malalts el primer que penso és que pagaria el que fos per canviar-me per ells.
5 comentaris:
Uf!!!
Espero qut tot això passi ben aviat i que el Biel es recuperi ràpid.
Entenc molt bé el que dius de que et canviaries per ells, fan patir molt.
Ànims i que us milloreu aviat!
ostres noia, espero que demà estigui ja millor. Si que fan molta impressió quan els veus malalts i això que nosaltres de moment no hem tingut res seriós.
Un petonàs!
El més important és que ho han diagnosticat ràpid, perquè de vegades et passes dies i dies donant voltes sense saber el que té el nen, així que ara la cosa només pot millor guapi.
Ànims
Ànims! Pensa que el pitjor ja ha passat i es recuperarà ben ràpid. Dimecres tenim analítica amb el peque i només de pensar-hi em poso nerviosa...Petonets!
Gràcies noies! Avui la cosa ha millorat. No sembla ni el mateix nen :-) El metge se l'ha tornat a mirar i ens ha dit que se'l veia molt bé. Ara d'aquí uns dies a que el vegi la seva pediatra, a repetir radiografia i a veure què tal. Creuem dits!
Conxi jo les vacunes les aguanto però l'analítica... El millor és no estar al davant.
Publica un comentari a l'entrada