Reducció (por fin?)

Bueno, doncs sembla que tot apunta a que aquest divendres començo la reducció (todos a una: Aleluia!) i la veritat és que ara que la tinc tan a prop tinc una barreja de sentiments força estranya. No sé, estic contenta però alhora com amoïnada, una mica trista i fins i tot una mica emprenyada.

Por partes:

Estic amoïnada perquè deixo de guanyar calerons i ja sé que els diners no són el més important però tampoc ens enganyem, avui dia tot és pagar, pagar i pagar. Deixar de tenir uns ingressos durant un temps doncs preocupa. Que sortirem endavant? Segur! però no puc deixar de tenir aquesta sensació de nerviosisme per saber com aniran els comptes d'ara en endavant. No puc evitar pensar en quines coses seran les que acabarem traient i tinc ganes de veure que la cosa rutlla completament tot i la diferència de sou.

Estic una mica trista perquè els meus nens són els meus nens (parlo dels meus alumnes) i tot i que els veuré pràcticament cada dia doncs em sento com si els abandonés. Ja sé que el que estic dient és una tonteria molt tonta però són sentiments i no els puc deixar de sentir. No sé, fins ara eren meus al cent per cent i ara ja els perdo una miqueta, els he de compartir i sé que això al principi em costarà.

Estic una mica emprenyada perquè no trobo que l'horari que m'ha quedat sigui massa just. Treballo només un terç de jornada però tot i així he d'anar a treballar de dimarts a divendres. Penso que la cosa s'hauria d'haver compactat una mica més però clar, això no està a les meves mans i la titular que porta molts anys allà ha tingut dret a triar. El que trobo més injust però és que ella només estarà amb alguns nens a mates i català i amb altres només a català perquè per les mates es fa triplicació de grup. Això vol dir que alguns nens només els veurà tres hores a la setmana i aquí és on jo em pregunto: Una tutora pot conèixer uns nens veient-los només tres hores a la setmana? A mi em sembla que la resposta és evident.No sé, no veig aigua clara en aquest horari en el que jo surto perdent i crec que els nens també.

I per últim (m'ho he deixat pel final perquè és el plat més dolç) estic contenta perquè podré tenir una mica més de temps pels meus nens i per a mi! Crec que serà molt positiu poder dur els nens a l'escola, poder-los recollir més d'un dia i poder fer encàrrecs pel matí per poder dedicar-los més estona a la tarda. No aniré tan cansada i crec que això serà bo per a tots. Fins i tot per al Jordi! I per què no dir-ho? Tinc en ment algunes coses que m'ajudaran a mimar-me i a sentir-me una mica més realitzada o com a mínim no tan ofegada.

Ara només toca creuar els dits ben fort, ben fort perquè tot rutlli i aquesta vegada arribi la reducció de veritat.