Aniversari

Demà el grandot de la casa fa quatre anys i és inevitable que escrigui la frase més utilitzada en aquestes ocasions... M'ha passat el temps volant!

A mi em sembla ahir que mirava el predictor, veia aquella ratlleta gairebé invisible i m'abraçava amb en Jordi amb la il·lusió que provoca saber que has aconseguit l'embaràs que buscaves.

Em sembla ahir que muntàvem la seva habitacioneta. Enganxàvem aquelles figures enormes del Winnie i muntàvem la cuna, l'armari i el canviador. Posava les cortines, el joc de llit i penjava la seva robeta intentant imaginar com li quedaria posada al meu nen.

Em sembla ahir que li veia la carona per primera vegada. Li agafava els ditets i els apretava contra mi amb tot l'amor del món. Quin moment! Aquest mai se m'oblida...

Em sembla ahir que entrava a l'habitació i trobava aquell bitxo de mesos fent salts a la cuna mentre jo pensava que dormia. Amb aquella cara de tremendot que ha tingut sempre i rient amb la satisfacció de fer una entremaliadura de les grosses.

Em sembla ahir que feia els primers passets mentre buscava els meus braços i cridava per la satisfacció d'haver aconseguit tota una fita.

Em sembla ahir que va començar a parlar, a deixar les papilles, a gaudir de l'escola bressol, a pintar, a fer amics...

Són quatre anys plens d'aventures, d'aprenentatges, de moments d'amor, d'estimació, d'enfados, de jocs, de plors, de riures i de mil coses que he descobert gràcies al meu petit Andreu.

Són quatre anys ja de mami i només puc dir que en vull mil més!