En Jordi ha anat a buscar els nens i quan han arribat a casa he preguntat a l'Andreu què havia sopat i quina ha estat la resposta? Patates fregides amb ketchup i nocilla. Al principi hem pensat que es tractava d'una mentirijilla del bitxo (últimament ens diu algunes) així que hem insistit i l'hem amenaçat dient que trucaríem els avis per preguntar i així ho hem fet. En Jordi ha trucat i tachan! Totalment cert, el nen ha sopat tot just el que ens ha explicat perquè no ha volgut menjar l'hamburguesa.
Cal dir que fa un parell de setmanes es va voler quedar a sopar a casa dels seus avis i el menú va ser exactament el mateix: patates fregides i magdalenes farcides de nocilla de postre.
Mireu, potser sóc una mica rara però crec que aquest tipus d'alimentació no s'acosta però ni de lluny al que ha de ser sa per un nen petit (no m'ho menjaria ni jo).
A més, a aquests menús "infantils" se li suma el fet que cada dia que es veuen cau xocolata o caramels o qualsevol altra cosa que al seu pare i a mi no ens fa massa gràcia que entri a la dieta del petit. A veure, no és que nosaltres no li donem mai un caramel o un tros de xocolata però tot té un límit i una cosa és de tant en tant i l'altra és a diari.
El tema dels menjars a casa dels meus sogres a mi em desespera. No hi ha uns hàbits alimentaris massa saludables però penso que, de vegades, s'ha de pensar una mica en els petits i en el que se'ls hi dona perquè és molt fàcil optar per no barallar-se però no és l'opció més correcta.
El problema està que quan en Jordi parla amb ells la cosa passa a que l'Esther està al darrera segur, segur (que us asseguro que moltes vegades jo ni idea. És més, de vegades paro els cops) i que després potser hi ha mala maror. Això és una cosa que costa... Els hi costa molt acceptar "crítiques" i per això es fa difícil fer-lis de manera natural.
Per altra banda estem en el tema etern. Avui he demanat si se'ls podien quedar a sopar mentre jo estava podríem dir que "de picos pardos" i no sé fins a quin punt tens dret de rondinar davant un favor però és que carai! Al meu marit i a mi ens costa horrors que l'Andreu mengi, que ho faci bé i que accepti tot. Vaja que hi ha una feinada darrera d'aquesta criatura que en dues o tres setmanes a la tarda se'n va en orris.
Així que aquest és el panorama i ja no sé quina solució és la més adient. Fer que no vagi més a dinar o sopar allà? Intentar aguantar el tipus com puguem? Tornar a parlar-ho mil vegades més si fa falta? De veritat, aquests temes em poden!
9 comentaris:
uff... ara entenc com menja en Jordi... home, dient-ho ben dit no tindrien perque enfadar-se, però entenc que sigui difícil, jo si algun cop li dic a ma mare que alguna cosa que ha fet amb les nenes no m'agrada ja la tenim liada... Sempre pots dir que té l'estómac malament i ha de menjar el que tu diguis...
És complicat!! Els avis volen complaure tant als nets que a vegades no veuen coses evidents!!
Jo penso que tens tot el dret a parlar-ne una altra vegada, ets la seva mare i has de poder decidir el que menja el teu fill. I més, si és un nen al que li costa una mica.
No ho sé, és difícil!!
Mireia sí, al Jordi no li agrada pràcticament res i ja no saps si es deu a que és "raret" o a que tampoc ha tingut ningú que l'hagi obligat a provar i adquirir certs hàbits.
Jo a la meva mare també li dic les coses i ben clares (després que em faci cas o no ja és un altre tema) però en aquest cas la cosa canvia perquè no és la meva mare...
Onavis de vegades es passen sí i molt! Una cosa és consentir i l'altra maleducar. No sé, hi ha coses que ja el propi sentit comú te les fa fer o no fer. És molt difícil perquè com li dic a la Mireia no es tracta dels meus pares, saps? I aquí ja hi ha marro d'altres vegades.
Podries suggerir-li a la teva sogra algun sopar saludable que l'Andreu es mengi de gust o directament deixar-li el tupper de menjar preparat.
També pots dir una mentirijilla i dir que el metge t'ha dit que res de fritungues ni de dolços perquè li fa restrenyiment o cagarrines o jo que se... de vegades hi ha gent que només fa cas quan comences les frases amb un " el metge diu...."
aiii que sóc una mala influencia per tu...
Jo desde fora et diria que no passa res que prengui patates amb els àvis...que els habits ja els aprendrà a casa. De fet jo l'element subersiu a casa és el pròpi pare! que li dona merdetes sense parar a la nena i cada cop estic més tranquila amb el tema, perquè avui mateix tenia patates fregides sobre la taula (de les de bossa) i, tot i que li agraden, no n'ha volgut...vull dir que a vegades si li prohibim les coses, potser agafen més ansietat per probar-les.
Per altra banda, reconec que si em passes a mi amb la sogra em posaria dels nervis...tinc la sensació que fa el que li rota i ja pots dir missa. Per exemple, la dona li vol pintar les ungles a la nena i a mi no m'agrada, però passa, encara que li digui ella diu "va, si s'envà de seguida" i al final , ja no sé si em molesta això de les ungles (que total és una tonteria i a la nena li agrada) o que la dona faci el que li surti del boraviu. així que, en el fons, t'entenc prefectament... (ala, vaya rollo)
Jo també m'empipo molt amb ma mare de vegades quan bastant seguit li porta brioixeria al nen, li dic i em diu que exagero i que no n'hi ha per tant! Per sort el peque no és gaire llaminer i passa bastant de moment!
MamaM a mi no em convenç això de mentir. És que directament no em surt :-(
Anna nosaltres a casa no li prohibim res. A casa també menja d'aquestes coses però no amb aquesta freqüència. El problema és que si els nens veiessin els avis un dia cada tres setmanes doncs mira, si vol menjar patates que les mengi però és que els nens estaven amb els avis 4 dies a la setmana. I clar, 4 dies a la setmana menjant nocilles, xocolates i caramels a tutiplen no és pas una excepció, és un hàbit! Sort que ara faig reducció... Pq això de les patates només és la gota que omple el got.
I sí, jo no suporto que les àvies (i aquí parlo també de la meva mare que és molt pesada) ens passin per davant. Si hi ha coses que no ens agraden trobo que no és tan complicat respectar-les.
Ains noia, que difícil ens ho posen!
Conxi crec que "que exagerats que sou" és la frase més utilitzada pels avis!
Pfff...jo portava ja 7 anys amb la meva parella quan vam tenir la nena, però crec que no ha estat fins aquest moment que m'he adonat del que vol dir tenir una sogra...
Jajajajajajaja!
Publica un comentari a l'entrada