Fa algun temps (no massa) vaig escriure un post per dir que m'havia pujat l'autoestima gràcies a que havia perdut una mica de pes. Havia perdut tres quilets i estava molt contenta, disposada a continuar baixant però la força de voluntat va desaparèixer d'un dia per un altre i no sé on ha anat a parar.
D'aquells tres quilos ja he agafat un i si no aturo el pes pot ser que la cosa continuï creixent i el que més em preocupa és que ho veig però no sóc capaç de fer res al respecte.
Moltes vegades penso en la dieta (a mi això de "menja sa i ja està" no em serveix) i vull fer-la però arriba la nit i peco. Agafo menjar que no toca i paf! Ja l'he pifiat! I ho sé però no faig res per evitar-ho.
Porto uns dies que ja torna a pesar-me el que veig al mirall, que ja torno a les manies, als complexes i al pensar que estic lletja però sóc incapaç de posar-hi solució i això encara em deixa pitjor.
On és la meva força de voluntat? Si algú la troba que me la torni!
12 comentaris:
Noia, no ho sé, potser són masses coses...has aconseguit un munt de coses aquest any, com per estar conenta...treballar, dos nens, als vespres treure's el carnet... si a sobre et poses la pressió de fer dieta, potser ja és massa...jo crec que una manera potser simplement menjar menys quantiat i no picar entre hores (quan vaig fer la dieta per la diabetes gestacional sobretot em medien les quantitats mes que el que menajva)...jo vull probar-ho perquè darrerament també vaig pujant, tens sort de no viure al País Basc...aquí tot són temptacions culinàries... a cada bar hi ha uns pintxos...brrr que no pots estar-te..jeje...
Sí, això em diu la gent, que m'exigeixo massa i segurament tenen raó però clar, mirar-te i no agradar-te és dur.
No sé, alguna cosa he de fer...
Lo de la dieta crec que és molt complicat a tot arreu perquè totes les trobades socials estan lligades al menjar! Que celebres aniversari? Mengem! Quedes amb uns amics? Mengem! Visita familiar? Mengem! Així no es pot home!
Deu ser de farra, amb la meva...
Jo també estic passant una mala temporadeta, perquè com tu, a la que em despito una mica, ja tenim els quilos perduts una altra vegada a sobre. En fi, que la meva voluntat també s'ha anat " de picos pardos"
Mireia tu no pots comentar aquest post que a tu no et fa falta pas la dieta. Quina ràbia! :-P
MamaM és que no sé tu però jo per anar bé hauria de passar toooooooota la vida fent dieta i buf! No puc, no puc :-(
perdona???????????? porto a sobre 7-8 kilos de més que no marxen ni amb aigua calenta...
I on els tens?
tranqui que quan ens veiem te'ls ensenyo! ;P
Aqui la desapareguda que està de la seva dieta fins els COLLONS!!! Ja faré un post explicant.Esther jo porto a dieta cinc mesos,vaig a un endocri i m'ha anat molt bé,ja porto 14kg meny!però amb moltíssim esforç i ara n'estic i vaig cansada perque faig molt esport (per això tinc el blog una mica de costa. És cert que per sentir-te bé i interiotment també t'hi has de sentir exteriorment. Va ànims q amb una mica de bondat et treus auests 3 kilets! Si vols ja t'explicaré tot el que he fet.
Petons
Mireia això! Me'ls ensenyes i em dius també on els amagues, a veure si aprenc :-P
Sol Solet si ja he fet dieta moltes vegades (porto tota la vida igual) i he perdut pes moltes vegades passa que ara no estic motivada. No sé... De tota manera enhorabona per la teva fita! 14 quilos està més que bé :-)
Ai nena, em sento identificada paraula per paraula amb el que has escrit. La sensació de que puja el pes, ho veus i no pots tenir força de voluntat...ufff envejo tant les persones que menjen i menjen i mai engreixen!!!
Mónica tu havies aprimat molt feia poc, no? Recordo que vas fer una dieta.
Publica un comentari a l'entrada