Aquest any m'ha tocat a mi la "xina" de ser la mestra de socials. Dic la "xina" perquè és una assignatura força complexe si la comparem amb l'altra assignatura dins de medi que són les naturals.
Als nens de cinquè per norma general els hi agrada la història però quan toca tema de geografia me les veig i mes les desitjo perquè el temari sigui amè i no se m'adormin a la classe (també lluito per no adormir-me jo. Ho sento, odio la geografia des de sempre).
Bé, el cas és que intento fer unes classes amenes i procuro que el temari no sigui massa feixuc però està clar que per cada tema hi ha uns objectius i aquests, ens agradi o no, s'han d'assolir.
Les socials són una mica dures en quant al tema estudi. Estem parlant d'uns nens que acaben d'aterrar al cicle superior i que, per tant, no tenen uns hàbits d'estudi adquirits. Fins ara n'hi havia prou amb escoltar a la mestra durant la classe però ara ja cal alguna cosa més. Ara cal posar colzes i fer una feina a casa que no sempre es fa.
El primer examen de socials va ser un autèntic desastre. Va haver força nens suspesos i per què? Doncs perquè no van fer cas. Els hi deia per activa i per passiva que calia estudiar però res, ells (alguns clar) continuen amb el "xip" de cicle mitjà i pensaven que no caldria.
I després dels resultats ja han aparegut els primers pares. A veure si m'explico... A mi no em fa res que els pares vinguin a preguntar-me coses. Tinc molt clar que l'educació és cosa d'unió entre família i escola i estic disposada a escoltar tot el que se m'hagi de dir però pel que no passo és perquè em vinguin a dir com he de puntuar els exàmens o a demanar-me que baixi el nivell perquè clar, són petits.
Jo penso que segurament sóc millor mestra que d'altres però també molt pitjor que molts. No sóc perfecta ni molt menys, tinc molt per aprendre però el que sí que tinc per segur és que abans de donar un temari tinc molt present les edats i les capacitats de cadascun dels meus alumnes. I, evidentment, a l'hora de puntuar sé molt bé quines preguntes tenen més valor que les altres. Faltaria més!
Doncs fa unes setmanes va aparèixer una mare que considerava que el seu fill en comptes de treure un cinc havia d'haver tret un sis. Molt amablement li vaig explicar que el seu fill no havia respòs allò que era més important però res, el seu argument era que el nen només té deu anys i fa el que pot. I no quedava la cosa aquí no, la mama en qüestió em canviava les puntuacions de les preguntes de l'examen perquè allò que jo considerava més important per ella no ho era i clar, la repartició dels punts no era adient.
A veure, jo no discuteixo que el nen té només deu anys però és que el temari és precisament el que es demana a un nen de deu anys i això de que fa el pot... Diguem que fa el que vol més aviat. Ara lo de qüestionar-me el valor de les preguntes... Perdoneu però per mi és surrealista! (Un altre dia us parlo d'un pare que va corregir un examen sobre les correccions que havia fet un company meu).
Ahir una altra mare li va dir al mestre de l'altre cinquè que geografia era massa difícil. Uns nens tan petits no poden aprendre totes les comunitats autònomes d'Espanya i alhora les comarques de Catalunya. Bé, si aquesta senyora hagués estat a la classe hagués pogut comprovar que els nens (si més no la majoria) no només se les saben sinó que me les senyalen en un mapa.
Sóc una mestra exigent, sí. Crec que els nens han de sortir suficientment preparats de l'escola per poder tirar endavant a l'institut. Ara els nens van massa d'hora pel meu gust a l'institut però no puc fer-hi res. Allà se n'adonaran que els mestres ja no els hi fan de "pares" i em sembla molt bé. S'han d'espavilar, han de créixer...
No sé, jo miro i remiro el temari i els exàmens i us asseguro que no veig res que no es pugui assolir amb una mica d'estudi i una mica d'atenció. De fet hi ha nens que treuen força bones notes.
No crec que m'hagi equivocat massa en l'enfocament de l'assignatura. Treballem molt i molt a la classe. El que sí que penso és que alguns pares no entenen que els seus fills creixen, alguns no entenen que els mestres els exigim, alguns no veuen que no podran estar sempre allà per solucionar la papereta i no veuen que tot això no ajuda pas als seus fills.
7 comentaris:
Jo penso que fas molt bé exigint.
Com a mare, crec, m'agradarà més un mestre que apreti al màxim als alumnes (com dius, dins del que ells són capaços de fer) que no pas un de massa tou i que no els consideri mai com a prou grans.
D'altra banda, també estic molt d'acord amb que ara van massa aviat a l'institut i que en algunes coses encara són petits.(Aquest és, però, un altre tema)
Però que a cinquè aprenguin tot el que dius, em sembla la mar de bé!
Lo que sí que és fort és això dels pares que es creuen amb el poder de dir quina nota mereixen els seus fills!! És surrealista i després passa el que passa. A mi, un alumne de primer curs de cicle formatiu em va arribar a dir, un cop jo li havia posat un 5 en el primer examen del curs: "És que jo sóc de sets". A més, dient-mo com aquell qui em fa un favor, com informant-me de quin era el seu historial....
En fi!
Onavis
(sento el rotllo!)
Una de les coses que tindrà clar el meu fill serà que jo sempre li donaré la raó al profe. Faltaria més!
Onavis doncs aquesta mateixa frase te la diuen pares! "És que no sé com el meu fill ha tret un cinc, si ell és de sets!" I penso jo: "Perquè no ha estudiat?".
No sé, jo de veritat que no tinc cap problema en parlar amb pares tot el que faci falta i fins i tot si he de rectificar alguna cosa la rectifico però hi ha coses que penso que no es poden tolerar.
No sé, quan vas a operar-te mai se t'acudiria dir-li al metge que talli per on tu consideres que ha de tallar, no? Doncs amb tots els professionals s'hauria de tenir el mateix respecte.
Conxi aquesta és una altra. El tema de desacreditar mestres davant dels fills. Això ja em sembla d'un altre planeta directament!
A mi em van ensenyar de ben petita que el que digui el mestre va a missa, hehehe. Pot semblar una mica radical, però em sembla bàsic que el baby vegi que jo respectaré molt als seus professors i així ell també aprendrà a fer-ho.
No puc creure que un pare volgués canviar la puntuació d'un cinc a un sis, tampoc veig tanta diferència la veritat, no val la pena liar-la per tan poca cosa.
A mi tampoc m'agrada que els nens vagin tan d'hora a l'institut, perquè veuen certes coses massa d'hora i és una pena veure nens de 12 anyets que semblen adolescents de 16.
MamaM i aquesta mare encara va venir a parlar amb mi però tinc un pare que va corregir l'examen de la seva filla per sobre de les correccions del mestre. Això sí, la nena va passar d'un 3 a un 4. Per morir-se de la vergonya!
Noia estic amb tu! s'ha de ser exigent! pel propi bé dels alumnes. Fa poc una alumna em deia que quan més s'exigia més creia ella que donava de si, i que això que feien alguns professors de baixar el nivell no ho suportava.
Encara queden alumnes així¿? Carai, això val la pena doncs :-)
Publica un comentari a l'entrada