L'onavis de Aprenent a ser mare m'ha passat uns "deures" que m'han agradat molt (gràcies). Es tracta de triar set entrades antigues del blog. Penso que és una molt bona idea perquè això ens ajuda a conèixer-nos una miqueta més entre nosaltres i per fer una mica de trobada amb una mateixa i alguns records. Espero fer-ho bé perquè és complicat triar!
- L'entrada més bonica:
Com jo vaig passar a ser ell m'agrada molt perquè parla d'un abans i un després a la meva vida. D'un canvi meravellós! Ara potser s'hauria de dir "Com jo ja no sóc jo i sóc ells". Potser algun dia l'escric...
- L'entrada més popular:
Pel que diuen les estadístiques el més vist va ser el de Habemus escola.
- L'entrada més controvertida:
No sé si la paraula és controvertida però una vegada vaig explicar una cosa que no va agradar massa a una persona en concret. Clar que el que explicava no deixava aquesta persona en massa bon lloc... No sé, a això dels blogs de vegades costa trobar-li el límit i si decideixes que no n'ha de tenir doncs potser que et trobis amb situacions "embarazosas", oi? El nom de l'entrada prefereixo no posar-lo per no aixecar antigues ampolles.
- L'entrada més útil:
Crec que la de L'Anglès és fàcil. Mireu-la perquè segur que apreneu molt!
Fora bromes... No tinc ni idea quina entrada ha pogut servir a algú en un moment donat perquè el meu blog per a mi és com un diari i no sé si ajudo massa. En el cas que hagi ajudat algú doncs me n'alegra molt i em faria molta ilu que m'ho digués!
- L'entrada l'èxit de la qual et va sorprendre:
Doncs no sé si podria parlar d'èxit però no fa molt vaig escriure un post que es deia Ei noies! per poder respondre als últims posts de les noies que segueixo normalment i que per problemes tècnics no podia comentar. Em va semblar que havia fet gràcia el post-carta oberta com algú el va anomenar.
- L'entrada que no va rebre l'atenció que esperaves:
Doncs mai espero especial atenció. Entenc que moltes vegades la gent té altres coses a fer o simplement et llegeixen i no tenen res a dir (a mi em passa). Si hagués de dir una però suposo que seria la de El tiet Manelet perquè penso que en qualsevol pèrdua a una li agrada que l'acompanyin una mica.
- Entrada de la que estàs més orgullosa:
Doncs no sé si la paraula és orgull però m'encanta tenir els avis que tinc (sobretot la iaia que és la meva debilitat) i estic contenta de poder escriure sobre ells i de sobre com són al meu blog. Els hi vaig fer un post per a cadascú: De bona pasta i El meu avi i són dos posts que m'agraden especialment i em fan emocionar!
I passo aquesta bonica feina a...
Ester de Vivències d'una mare
Sílvia de Crònica d'una recerca... i odissea d'una troballa
MamaModerna (a veure si t'animes a posar el teu nom :-P) de Una Mama a la vida moderna
6 comentaris:
La primera que has posat és molt emotiva!
O reitero que la de Ep noies va ser molt original, et vas quedar amb nosaltres!
Sí nena, Ep noies! va ser genial!
Gràcies per passar-me els "deures" guapa.
M'han encantat els posts que dediques als teus avis ja que per mi també van ser molt especials i ara que sóc mare els trobo molt a faltar, especialment a la meva iaia que també era de bona pasta.
M'agrada molt ser MamaModerna així que de moment no sortiré de l'armari :-P
Coincideixo en que l'entrada "com vaig passar a ser ell" és molt bonica. Jo també vaig tenir com una revelació de voler ser mare, va venir de cop i la idea ja no em va poder marxar del cap, deu ser el xip de la maternitat que es connecta en algun moment.
El del "ei, noies" em va semblar molt simpàtic.
Onavis quan vaig tenir l'Andreu va ser com una explosió d'hormones. Tot era maco, tot era meravellós... No hi ha res com ser mare :-)
MamaM (tu no surts de l'armari... jo escurço! :-P) tinc molta sort de tenir encara els meus avis i poder gaudir-los i m'encanta que els meus fills també ho puguin fer!
Euphorbia imagino que el rellotge biològic es posa en marxa i a veure qui és capaç d'aturar-lo, oi?
Me n'alegra que us fes tanta gràcia el post de "Ei noies".
Ostres noia!! quin tip de plorar llegint les entrades dels teus avis, la del tiet, la de quan vas deixar de ser tu,... :)
Gràcies per passar-me aquests deures, ara que ja he aterrat per casa per no marxar fins l'agost vinent, m'hi posaré tan aviat pugui.
Publica un comentari a l'entrada